La reforma educativa i cultural de la Segona República

Benvinguts de nou al meu blog!

Després d’una llarga inactivitat, m’agradaria primerament disculpar-me per aquest temps sense publicar res, però avui per fi puc reprendre la meva pàgina.

Durant aquests mesos, a classe hem estudiat La Restauració del s:XIX, els inicis del Catalanisme, la Dictadura del Gneral Primo de Rivera, i actualment, estem analitzant les característiques de l’etapa de la Segona República Espanyola (1931-1936). Com normalment fem, per grups ens vàrem organitzar per estudiar les diferents mesures adoptades pels governs republicans respecte les diverses crisis polítiques, econòmiques, militars i educatives en què es trobava immers el país. El nostre grup s’encarregà d’investigar les les mesures que optà el govern pel que fa a l’educació i cultura. Primer de tot, analitzem primer el context històric.

Durant el primer terç del s. XX, un 50% de la població espanyola era analfabeta. Aquest percentatge es va reduïr progressivament fins a l’inici de la Segona República, degut primcipalment a l’aplicació de reformes educatives per part dels governs dinàstics. L’Esglèsia havia estat tradicionalment l’organisme d’ensenyament a Espanya. L’accés a l’educació superior era limitada a una minoria, excloent a les dones la possibilitat d’optar a una carrera universitària.

Amb l’arribada de la República, es consolidà un ensenyament d’organització obligatòria i gratuït, un sistema d’educació laic i es va suprimir la separacó d’alumnes per raó de sexe. Això provocà un descens dràstic en l’índex d’analfabetització de la població espanyola.

Descrits els fets, el primer que ens pot passar pel cap és “caram, aquest model educatiu s’assembla molt al que tenim a l’Espanya democràtica del s:XXI, i aquest sistema educatiu és present a la majoria dels països europeus”. Doncs bé, en el seu moment, les mesures aplicades quant a educació espanyola van obtenir com a resultat una forta oposició catòlica i conservadora, que trobaren inacceptable el nou sistema educatiu laic, fet que donà lloc a l’anomenada guerra escolar.

A més, la millora educativa va provocar també la necessitat d’impulsar la cultura espanyola, i d’aquesta manera s’inauguraren Cases de la Cultura, biblioteques i centres culturals, per a l’enriquiment i benefici cultural dels espanyols.

Com a consideracions finals, podem afirmar que un gran canvi educatiu com el que va plantejar el govern de la Segona República, es podria haver enfocat i dirigit d’una manera més progressiva, gradual i moderada, per tal d’evitar un greu conflicte entre els sectors conservadors espanyols i el govern republicà. El canvi podia haver estat molt positiu i favorable per la República i pel conjunt de la ciutadania espanyola, però va resultar esdevenir una causa més del malestar per part d’alguns sectors de la societat vers el règim republicà, que finalment degenerà en una guerra civil. 

I això és tot per ara, espero retrobar-vos de nou en la meva propera entrada!