Bon dia a tots i a totes!
El passat 8 de març, es celebrà arreu del món el Dia Internacional de la Dona. El moviment feminista s’organitzà i sortí massivament al carrer, amb consignes i crits de llibertat, i amb protestes contra les desigualtats entre homes i dones, que actualment segueixent representant un greu problema en els àmbits laborals i socials de gran part dels països de tot el globus. Aprofitant l’ocasió, avui em disposo a fer una repassada al paper de la dona durant un dels períodes més conflictius de la nostra història contemporània.
A l’inici de la Segona República, la dona espanyola accedí per primera vegada a la seva història al dret universal de votar. La rellevancia de la dona al món educatiu durant la Segona República fou molt important. Tant l’esquerra com la dreta consideraven inicialment que la dona no estava preparada per poder exercir aquest dret. Polítics de tots els colors van posar-ho difícil a les dones perquè poguessin accedir als drets que tant anhelaven.
Fins l’any 1931, la dona havia estat sempre un instrument subjecte a la llar, i la seva vida estava a la disposició del seu marit. Tenia unes obligacions determinades, com ara fer-se càrrec dels fills, mantenir la llar i servir al seu home. La Constitució republicana de 1931, per a l’avanç de les aspiracions feministes en reconeixer una serie de drets: igualtat de sexes i drets, prohibició de la discriminació laboral, çrotecció del treball de les dones, reconeixement del matrimoni civil i el divorci.
És ben cert però, que tot i el gran avanç que suposà per a la dona les noves mesures de la Constitució Republicana, no tots els governs tingueren en compte i respectaren les llibertats de les dones. Durant el bienni conservador (1933-1936), per exemple, el govern espanyol en mans de la CEDA i del partit radical Lerrouxista, de tendències dretanes, s’intentà frenar l’ascens de la dona en diferents aspectes socials.
L’any 1936, i amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, Espanya quedà segmentada en dos blocs, ben diferenciats ideològicament. A les zones ocupades pel bàndol nacional, la dona retornà al seu paper tradicional, el de cuidar la llar, els fills i el seu marit. En canvi, a les zones dominades per la República, la situació fou totalment diferent. Als inicis de la guerra, al bàndol republicà s’allistaren tant homes com dones a causa de la necessitat immediata de combatents per fer front a l’alçament dels sublevats. D’aquesta manera, les dones trencaren amb les barreres que les mantenien allunyades de la vida política i social. A l’estiu de 1936 la figura heroica de la miliciana armada es convertí ràpidament en el símbol de la mobilització del poble espanyol contra el feixisme. De fet, gran part dels cartells propagandístics promoguts per les entitats republicanes mostren una dona lluitadora, jove, valenta i armada contra la insurrecció militar.
La dona ha significat sempre un engranatge clau per a l’evolució humana. Els seus actes, descobriments i lluites han estat silenciades durant segles, i desgraciadament avui en dia no coneixem grans personatges històrics femenins. Tot i ser esborrades de la pàgina de la història, la lluita de les dones per la igualtat entre sexes continua, i no obliden que les seves mares i àvies contribuïren a canviar una societat monopolitzada per l’home.
Comentarios
Publicar un comentario