La Resistència Francesa: ni tan massiva ni tan francesa

Hola de nou!

En aquesta ocasió us vinc a parlar sobre els focus de resistència a l'ocupació nazi durant la 2a Guerra Mundial (1939-1945), concretament, la Resistència Francesa, que jugà un paper molt important durant aquest període.

Recentment, a classe hem llegit un article del diari "El País", titulat "La Resistència Francesa: ni tan massiva ni tan francesa", on s'explica que els participants i membres de la Resistència, no eren en la seva majoria de nacionalitat francesa, sinó refugiats republicans espanyols, jueus procedents de Polònia o Romania, els comunistes, i gran quantitat de dones, les quals el seu paper contra el feixisme serà ocultat durant molts anys.

Però, com fem sempre, definim què és la Resistència Francesa. 

La Resistència francesa és el nom genèric del moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l'ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial. Va començar amb petits grups d'homes que prengueren armes i van a arribar a ser alguns milers. Sabotejaven ponts i línies de ferrocarrils, organitzaven evasions de presoners i lluitaven contra la Gestapo.

Comprèn d'una banda la Resistència exterior que s'organitza entorn del general De Gaulle a partir de juny de 1940 i que engloba les Forces Franceses Lliures i d'altra banda als moviments de Resistència interior, coneguts com la Resistència que van apareixent durant el període d'ocupació alemanya i que es federaran progressivament.

 Segons l'article d'El País, no només els ciutadans francesos van ser els protagonistes de l'oposició als nazis. Moltes altres persones, de diferents nacionalitats i amb motius diversos, van unir-se a aquest moviment amb l'objectiu d'alliberar Europa del feixisme, no únicament França. En el cas dels republicans espanyols, per exemple, molts d'aquests van fer costat i recolzaren la Resistència, ja que creien que després d'alliberar França i Alemanya dels nazis, els Aliats ocuparien Espanya i eliminarien la dictadura del general Francisco Franco. L'objectiu final de la Resistència Francesa, per tant, era l'expulsió del nazisme d'Europa. En l'article, també es menciona la força de les dones lluitadores, que no fou reconegut fins anys més tard.

Des de la meva perspectiva, penso que el moviment antifeixista dels anys 30 i 40 a Europa va ser de gran importància, però cal destacar el de la Resistència Francesa. En un moment determinat de l'article del diari s'explica que més que Resistència Francesa, es tractava d'una Resistència a França, i és ben cert. És evident que aquest moviment va agafar força a França, després de l'ocupació alemanya. Però també cal recordar qui van ser els integrants d'aquest moviment; persones de diferents nacionalitats, religions i cultures, que per circumstàncies diverses van descobrir que el feixisme era el causant de tota la violència i destrucció que cobria el món, i que van decidir posar-hi remei, agafant les armes, proporcionant queviures o refugi, o col·laborant de moltes maneres.