Comiat

Hola a tots de nou! Avui us presento la meva darrera entrada al blog fins el curs vinent. Durant aqust any, hem repassat els fets més significatius de la història Moderna i Cotemporània, i ha estat un gran plaer per mi poder aprendre i compartir-ho amb vosaltres al mateix temps.. 

Bé, com és lògic, hem arribat als anys posteriors de la Guerra Freda i hem analitzat la situació actual d’alguns conflictes arreu del món. Deixeu-me doncs, repassar alguns dels fets més importants dels últims anys.

És ben conegut per tothom la gran quantitat de conflictes que han aparegut recentment al Pròxim Orient, i que actualment suposen una greu amenaça per als països Occidentals. Podem destacar per exemple, el paper dels grups terroristes islàmics, que atempten contra grans ciutats europees amb l’objectiu de sotmetre tots els pobles a la religió musulmana. El grup terrorista més conegut pels seus actes podria ser Al-Qaeda, el responsable dels atacs a les torres bessones al 2001. Tot i que considerem que aquests fenomens són recents, la realitat és que aquests s’arrelen en guerres anteriors. 

Sense abandonar el tema de les guerres a Orient, podem enllaçar aquests fets amb la gran quantitat de refugiats que generen aquests conflictes. Un dels casos més destacables podria ser el de Síria, on cada dia centenars de persones abandonen les seves llars i cerquen refugi a altres països, sobretot europeus. Altres exemples actuals són els civils de països com Afganistan o Somàlia, que fugen de les guerrea, de la pobresa i de la desnutrició.

I aquí és on intervé la ONU (Organització de les Nacions Unides), una organització Internacional que té com a objectiu mantenir la pau i evitar conflictes de qualsevol tipis en els països que la integren. Aquesta institució té el seu orígen en l’acabament de la 2a Guerra Mundial (1945). En un escenari de guerra, per exempla, la ONU té la funció de garantir la seguretat de la població civil, organitzar mediacions entre les parts implicades o si és necessari utilitzar la força i intervenir en els conflictes.

La Globalització, és actualment tema de debat constant entre defensors i opositors d’aquest terme. 

Alguns aspectes postitius que aporta la Globalització a la nostra societat podrien ser els grans beneficis empresarials i econòmics que s’aconsegueixen, l’eficiència empresarial o la difusió de models culturals, socials o polítics.

Ara bé, la Globalització també comporta aspectes negatius a la societat en conjunt, com ara l’increment de la pobresa, la pèrdua de poders dels ciutadans o el detoriament del medi ambient.

Per tant, qualsevol pot jutjar si és favorable o contrari a la Globalització. Caldrà veure, quines conseqüències comportarà amb el pas del temps.

Sovint es culpa la globalització de l’existència de països subdesenvolupats, i és que generalment ens centrem en els problemes més propers a casa nostra, però oblidem pensar en els països més pobres i maltractats del nostre planeta. És el cas de Sud-Àfrica, un país marcat durant molts anys pel racisme i el menyspreu a les persones amb pell fosca. Nelson Mandela, el símbol de la lluita contra el racisme, va ser el protagonista d’aquesta durant els anys 90 i avui és una de les persones més importants del s. XX i XXI.

I precisament, els països subsaharians anomenats del Tercer Món, són els que viuen actualment les pitjors crisis humanitàries actuals. Des de finals del s.XX, i amb la descolonització, un nombre de països (sobretot de l’Àfrica negra) no van aconseguir establir un cert ordre i control econòmic, social o polític establitizat. Al seu torn, l’inici de guerres entre grups ètnics, l’excessiva pobresa i les infraestructures deteriorades pel temps han format al llarg dels anys el que ara coneixem com el Tercer Món. I són aquestes pèssimes condicions de vida, les que provoquen aquest ascens de la mortalitat entre la població d’aquestes àrees.

Parlem ara, per exemple, de la fi de la Guerra Freda i la creació de la Federació Russa. Després de més de 40 anys de conflictes, la Guerra Freda agonitzava el 1989. L’administració soviètica de Gorbatxov i Kennedy acordaren finalment la cloenda d’aquest conflicte. La URSS es trobava sotmesa a una forta crisi econòmica i inicià una certa aproximació a les economies capitalistes Occidentals. Durant els mesos successius als tractats de pau, alguns Estats que englobava la URSS van obtenir la seva independència. D’altra banda però, partits nacionalistes protagonitzaren intents de cop d’Estat, sense èxit.

A la Xina, el canvi de polítiques cap a una posició comunista el 1954 va permetre al país iniciar un fort desenvolupament econòmic i industrial. Xina és un exemple d’un model comunista, dins del període de la Guerra Freda. Països com aquest tingueren un fort impuls en tots els àmbits i un gran desenvolupament. Tant és així, que avui en dia la Xina és un dels països més rics del món i que segueix mantenint un govern socialista.

A països com França, la Guerra Freda va ser rebutjada per gran part de la població mitjançant manifestacions pacífiques i multitudinàries, organitzades per sindicats i estudiants. Les manifestacions del maig de 1969 arreu de França van ocupar un gran protagonisme i prengueren molta força i repercussió internacional. Tenim per tant, a partir d'aquell moment, una sèrie de disputes entre la part més progressista i més tradicional de la societat francesa, dins d'un escenari de guerra amb unes característiques semblants, però a gran escala.

I ara sí, despré d’haver repassat uns quants temes interessants de les darreres dècades del s.XX i de l’actualitt, em despedeixo fins el curs vinent, i us dono les gràcies per seguir el meu blog, les meves opinions i les meves explicacions. 

Bon estiu a tots i totes!