Salutacions a tots i a totes de nou!
Avui em proposo fer una introducció dels primers temes que hem desenvolupat a classe i tractar-ne un específicament, que hagi despertat la meva curiositat i interès. Com faig sempre, presentaré primerament els diferents temes tractats a l’aula des de l’inici de curs.
El primer fet històric destacat que vam estudiar a classe va ser la Guerra de Successió Espanyola (1701-1713) i les conseqüències que aquesta va generar vers el sistema polític, social i econòmic tradicional, amb l’arribada de la Dinastia Borbó al regne d’Espanya i amb l’aplicació del Decrets de Nova Planta i l’absolutisme. També ens vam centrar en la resistència a l’oposició borbònica a Catalunya, ferotge i persistent fins a 1714, que culminà amb la caiguda de Barcelona.
L’establiment de la monarquia borbònica a Espanya va suposar un arrelament de l’absolutisme en la societat espanyola de l’època i l’endarreriment en camps com ara l’economia, la política o les innovacions científiques respecte països com França o els Estats Units, que a inicis del s.XIX ja havien introduït les idees il·lustrades.
L’hegemonia monàrquica a Espanya començarà a trontollar l’any 1808, quan Napoleó, juntament amb el seu germà, Josep Bonaparte inicien la invasió del territori espanyol, i provoca l’exili de Carles IV, monarca del regne d’Espanya. S’inicia d’aquesta manera la Guerra d’Independència (1808-1814).
Amb Napoleó, les idees il·lustrades accedeixen a la Península Ibèrica, i un sector de la població espanyola les accepta i defensa. En acabar la guerra, el 1814, Ferran VII retorna a Espanya com a nou rei, i de nou, restaura l’absolutisme.
És en aquest punt, on els conflictes interns a Espanya mostren la seva primera aparició, i els sectors liberals del país, favorables a la creació d’una Constitució i d’una monarquia parlamentària, prenen la iniciativa amb l’objectiu d’obtenir poders polítics. Els pronunciaments militars i revoltes populars seran les eines més emprades per a mostrar les insatisfaccions generals durant aquest segle.
Aquests conflictes interns es generalitzen i exploten finalment amb la coronació d’Isabel II com a reina d’Espanya, l’any 1833. En aquest moment, comença la primera Guerra Carlina, que enfronta a partidaris de l’absolutisme i de Carles Maria Isidre com a successor legítim al tro d’Espanya, i isabelins, liberals i defensors de la reina Isabel II.
Fins a 1868, a Espanya es creen institucions com el Congrès dels Diputats i es formen governs liberals, progressistes i unionistes, amb ideologies diverses.
Finalment, i amb l’abdicació d’Amadeu I l’any 1873, es forma la Primera República Espanyola, que suposarà un fracàs per a la constitució del nou sistema estatal.
Durant tot aquest procés de modernització, els antics estaments de l’Antic Règim es dissolen per donar pas a les noves classes socials, formades pels nobles terratinents, l’alta burgesia, l’aristocràcia I el proletariat.
Explicats d’una manera més o menys breu els cinc temes realitzats a classe, m’agradaria comentar breument el concepte de la Guerra de Successió Espanyola i la posterior ocupació política, econòmica, social I militar sobre territoris com Catalunya. La veritat és que de tot el temari tractat a l’aula, la Guerra de Successió és l’apartat del qual ja en coneixia molta informació I estudiar-la de nou, ha representat un repàs del que ja havia fet anteriorment.
Durant les darreres setmanes, sovinteja l’ús de la repressió posterior a l’ocupació borbònica a Catalunya a partir de l’11 de setembre 1714 com a mètode de comparació vers l’actual situació política que afecta el nostre país, submergit en una profunda crisi social.
Després d’analitzar el conflicte de 1714, val a dir que la preocupació actual per una possible intervenció per part del govern espanyol amb un caràcter repressiu contra les institucions i mitjans públics catalans ens pot recordar l’aplicació dels Decrets de Nova Planta de 1714, que pretenien la unificació I centralització del regne d’Espanya, l’abolició de les institucions catalanes o la prohibició de la llengua catalana. Tanmateix, els contextos són totalment diferents I poc equiparables. Seria molt subjectiu afirmar que Catalunya es troba actualment sotmesa a una situació semblant a la de 1714.
És evident però, que una part important de la societat catalana té un sentiment d'identitat nacional propi, i que aquest ha estat fruit d'un llarg procés de gestació, que començà amb la Guerra de Successió Espanyola, I que ha accentuat l’actual malestar I insatisfacció del sobiranisme català
Bé, això és tot per avui. Espero retrobar-vos de nou ben aviat.
Avui em proposo fer una introducció dels primers temes que hem desenvolupat a classe i tractar-ne un específicament, que hagi despertat la meva curiositat i interès. Com faig sempre, presentaré primerament els diferents temes tractats a l’aula des de l’inici de curs.
El primer fet històric destacat que vam estudiar a classe va ser la Guerra de Successió Espanyola (1701-1713) i les conseqüències que aquesta va generar vers el sistema polític, social i econòmic tradicional, amb l’arribada de la Dinastia Borbó al regne d’Espanya i amb l’aplicació del Decrets de Nova Planta i l’absolutisme. També ens vam centrar en la resistència a l’oposició borbònica a Catalunya, ferotge i persistent fins a 1714, que culminà amb la caiguda de Barcelona.
L’establiment de la monarquia borbònica a Espanya va suposar un arrelament de l’absolutisme en la societat espanyola de l’època i l’endarreriment en camps com ara l’economia, la política o les innovacions científiques respecte països com França o els Estats Units, que a inicis del s.XIX ja havien introduït les idees il·lustrades.
L’hegemonia monàrquica a Espanya començarà a trontollar l’any 1808, quan Napoleó, juntament amb el seu germà, Josep Bonaparte inicien la invasió del territori espanyol, i provoca l’exili de Carles IV, monarca del regne d’Espanya. S’inicia d’aquesta manera la Guerra d’Independència (1808-1814).
Amb Napoleó, les idees il·lustrades accedeixen a la Península Ibèrica, i un sector de la població espanyola les accepta i defensa. En acabar la guerra, el 1814, Ferran VII retorna a Espanya com a nou rei, i de nou, restaura l’absolutisme.
És en aquest punt, on els conflictes interns a Espanya mostren la seva primera aparició, i els sectors liberals del país, favorables a la creació d’una Constitució i d’una monarquia parlamentària, prenen la iniciativa amb l’objectiu d’obtenir poders polítics. Els pronunciaments militars i revoltes populars seran les eines més emprades per a mostrar les insatisfaccions generals durant aquest segle.
Aquests conflictes interns es generalitzen i exploten finalment amb la coronació d’Isabel II com a reina d’Espanya, l’any 1833. En aquest moment, comença la primera Guerra Carlina, que enfronta a partidaris de l’absolutisme i de Carles Maria Isidre com a successor legítim al tro d’Espanya, i isabelins, liberals i defensors de la reina Isabel II.
Fins a 1868, a Espanya es creen institucions com el Congrès dels Diputats i es formen governs liberals, progressistes i unionistes, amb ideologies diverses.
Finalment, i amb l’abdicació d’Amadeu I l’any 1873, es forma la Primera República Espanyola, que suposarà un fracàs per a la constitució del nou sistema estatal.
Durant tot aquest procés de modernització, els antics estaments de l’Antic Règim es dissolen per donar pas a les noves classes socials, formades pels nobles terratinents, l’alta burgesia, l’aristocràcia I el proletariat.
Explicats d’una manera més o menys breu els cinc temes realitzats a classe, m’agradaria comentar breument el concepte de la Guerra de Successió Espanyola i la posterior ocupació política, econòmica, social I militar sobre territoris com Catalunya. La veritat és que de tot el temari tractat a l’aula, la Guerra de Successió és l’apartat del qual ja en coneixia molta informació I estudiar-la de nou, ha representat un repàs del que ja havia fet anteriorment.
Durant les darreres setmanes, sovinteja l’ús de la repressió posterior a l’ocupació borbònica a Catalunya a partir de l’11 de setembre 1714 com a mètode de comparació vers l’actual situació política que afecta el nostre país, submergit en una profunda crisi social.
Després d’analitzar el conflicte de 1714, val a dir que la preocupació actual per una possible intervenció per part del govern espanyol amb un caràcter repressiu contra les institucions i mitjans públics catalans ens pot recordar l’aplicació dels Decrets de Nova Planta de 1714, que pretenien la unificació I centralització del regne d’Espanya, l’abolició de les institucions catalanes o la prohibició de la llengua catalana. Tanmateix, els contextos són totalment diferents I poc equiparables. Seria molt subjectiu afirmar que Catalunya es troba actualment sotmesa a una situació semblant a la de 1714.
És evident però, que una part important de la societat catalana té un sentiment d'identitat nacional propi, i que aquest ha estat fruit d'un llarg procés de gestació, que començà amb la Guerra de Successió Espanyola, I que ha accentuat l’actual malestar I insatisfacció del sobiranisme català
Bé, això és tot per avui. Espero retrobar-vos de nou ben aviat.
Comentarios
Publicar un comentario