Benvinguts de nou al meu blog!
Avui parlarem sobre els diferents grups, entitats i organitzacions que plantaren cara al règim franquista en acabar la guerra civil Espanyola, l’any 1939, des de l’exterior del país i al llarg de la dictadura del General Franco.
Amb la repressió sistemàtica que imposà el nou règim després de la consolidació i victòria franquista el 1939, milers de ciutadans espanyols que podien ser relacionats o vinculats amb els governs republicans es van veure forçats a iniciar un lent èxode massiu cap a països com França, la URSS o l’Amàrica Llatina.
Una gran part dels primers refugiats, fins a 440.000 a França segons un informe oficial de març de 1939, van haver d'afrontar inicialment condicions de vida molt dures, que es van agreujar com a resultat de l'esclat de la Segona Guerra Mundial i encara que molts d'ells van aconseguir tornar en els anys posteriors , l'exili republicà "permanent" va quedar constituït per unes 220.000 persones de les quals moltes eren excombatents, polítics o funcionaris compromesos directament amb la causa republicana, però entre les quals hi havia també milers de parents i civils, juntament amb un nombre significatiu de nens, intel·lectuals, personalitats de la cultura i artistes, científics, docents, i persones de professions qualificades, la qual cosa va suposar un condicionant més en les conseqüències del conflicte en el procés de reconstrucció del país.
Amb els refugiats espanyols hi viatjaren representants polítics del govern de la Segona República, i fins i tot membres de la suspesa Generalitat de Catalunya. El 1945, es van celebrar a Mèxic les primeres Corts republicanes a l’exili i s’hi va afegir un nou govern republicà, que perdurà fins al 1977.
Després de l’execució del President Companys, Josep Irla, que era el President del Parlament, el va succeir en el càrrec, i l’any 1946 va crear un govern a l’exili format per personalitats de prestigi cultural i polític. L’any 1954, davant la dimissió d’Irla, els antics membres del govern de la Generalitat van escollir a Josep Tarradelles com a nou President.
Tot i això però, la manca de suport internacional i les discrepàncies entre les forces republicanes van dificultar la creació de plataformes unitàries i l’elaboració d’un programa comú per combatre el franquisme. Mentre forces republicanes (socialistes, republicans i alguns anarquistes) donaven prioritat a l’acció diplomàtica internacional, d’altres defensa en la lluita guerrillera per provocar un aixecament popular.
Aquestes desavinences profundes van provocar una progressiva pèrdua de credibilitat del govern republicà, que a partir de 1950 passaria definitivament en segon pla. Bàsicament, les institucions i administracions republicanes espanyoles restarien com entitats simbòliques, sense valors polítics ni diplomàtics a partir de 1939.
Tanmateix, podem afirmar que la voluntat del general Franco d’exterminar qualsevol tipus d’oposició al règim va ser un fracàs, ja que molts dels republicans exiliats lluitaren activament contra la dictadura, i d’altres mantingueren viva la flama de la República, i les seves històries perduraren fins avui en dia. Per tant, la deslegitimació del govern franquista és en part, conseqüència de les horribles anècdotes de la repressió, narrades per testimonis reals, que patiren la desgràcia d’un exili.
I aquesta ha estat l’entrada d’avui. Desitjo que us hagi agradat!
Comentarios
Publicar un comentario