Ir al contenido principal

L’oposició exterior al franquisme

Benvinguts de nou al meu blog!

Avui parlarem sobre els diferents grups, entitats i organitzacions que plantaren cara al règim franquista en acabar la guerra civil Espanyola, l’any 1939, des de l’exterior del país i al llarg de la dictadura del General Franco.

Amb la repressió sistemàtica que imposà el nou règim després de la consolidació i victòria franquista el 1939, milers de ciutadans espanyols que podien ser relacionats o vinculats amb els governs republicans es van veure forçats a iniciar un lent èxode massiu cap a països com França, la URSS o l’Amàrica Llatina. 

Una gran part dels primers refugiats, fins a 440.000 a França segons un informe oficial de març de 1939, van haver d'afrontar inicialment condicions de vida molt dures, que es van agreujar com a resultat de l'esclat de la  Segona Guerra Mundial i encara que molts d'ells van aconseguir tornar en els anys posteriors , l'exili republicà "permanent" va quedar constituït per unes 220.000 persones de les quals moltes eren excombatents, polítics o funcionaris compromesos directament amb la causa republicana, però entre les quals hi havia també milers de parents i civils, juntament amb un nombre significatiu de nens, intel·lectuals, personalitats de la cultura i artistes, científics, docents, i persones de professions qualificades, la qual cosa va suposar un condicionant més en les conseqüències del conflicte en el procés de reconstrucció del país.

Amb els refugiats espanyols hi viatjaren representants polítics del govern de la Segona República, i fins i tot membres de la suspesa Generalitat de Catalunya. El 1945, es van celebrar a Mèxic les primeres Corts republicanes a l’exili i s’hi va afegir un nou govern republicà, que perdurà fins al 1977.
Després de l’execució del President Companys, Josep Irla, que era el President del Parlament, el va succeir en el càrrec, i l’any 1946 va crear un govern a l’exili format  per personalitats de prestigi cultural i polític. L’any 1954, davant la dimissió d’Irla, els antics membres del govern de la Generalitat van escollir a Josep Tarradelles com a nou President.

Tot i això però, la manca de suport internacional i les discrepàncies entre les forces republicanes van dificultar la creació de plataformes unitàries i l’elaboració d’un programa comú per combatre el franquisme. Mentre forces republicanes (socialistes, republicans i alguns anarquistes) donaven prioritat a l’acció diplomàtica internacional, d’altres defensa en la lluita guerrillera per provocar un aixecament popular. 

Aquestes desavinences profundes van provocar una progressiva pèrdua de credibilitat del govern republicà, que a partir de 1950 passaria definitivament en segon pla. Bàsicament, les institucions i administracions republicanes espanyoles restarien com entitats simbòliques, sense valors polítics ni diplomàtics a partir de 1939.

Tanmateix, podem afirmar que la voluntat del general Franco d’exterminar qualsevol tipus d’oposició al règim va ser un fracàs, ja que molts dels republicans exiliats lluitaren activament  contra  la dictadura, i d’altres mantingueren viva la flama de la República, i les seves històries perduraren fins avui en dia. Per tant, la deslegitimació  del govern franquista és en part, conseqüència de les horribles anècdotes de la repressió, narrades per testimonis reals, que patiren la desgràcia d’un exili.

I aquesta ha estat l’entrada d’avui. Desitjo que us hagi agradat!

Comentarios

Entradas populares de este blog

El paper de la dona durant la Segona República i Guerra Civil espanyola (1931-1939)

Bon dia a tots i a totes! El passat 8 de març, es celebrà arreu del món el Dia Internacional de la Dona . El moviment feminista s’organitzà i sortí massivament al carrer, amb consignes i crits de llibertat, i amb protestes contra les desigualtats entre homes i dones, que actualment segueixent representant un greu problema en els àmbits laborals i socials de gran part dels països de tot el globus. Aprofitant l’ocasió, avui em disposo a fer una repassada al paper de la dona durant un dels períodes més conflictius de la nostra història contemporània. A l’inici de la Segona República, la dona espanyola accedí per primera vegada a la seva història al dret universal de votar. La rellevancia de la dona al món educatiu durant la Segona República  fou molt important. Tant l’esquerra com la dreta consideraven inicialment que la dona no estava preparada per poder exercir aquest dret. Polítics de tots els colors van posar-ho difícil a les dones perquè poguessin accedir als drets...

La reforma educativa i cultural de la Segona República

Benvinguts de nou al meu blog! Després d’una llarga inactivitat, m’agradaria primerament disculpar-me per aquest temps sense publicar res, però avui per fi puc reprendre la meva pàgina. Durant aquests mesos, a classe hem estudiat La Restauració del s:XIX, els inicis del Catalanisme, la Dictadura del Gneral Primo de Rivera, i actualment, estem analitzant les característiques de l’etapa de la Segona República Espanyola (1931-1936). Com normalment fem, per grups ens vàrem organitzar per estudiar les diferents mesures adoptades pels governs republicans respecte les diverses crisis polítiques, econòmiques, militars i educatives en què es trobava immers el país. El nostre grup s’encarregà d’investigar les les mesures que optà el govern pel que fa a l’educació i cultura. Primer de tot, analitzem primer el context històric. Durant el primer terç del s. XX, un 50% de la població espanyola era analfabeta. Aquest percentatge es va reduïr progressivament fins a l’inici de la Segona ...

Tintín i l'Imperialisme

Benvinguts de nou al meu blog! En aquesta ocasió us presento un tema molt interessant que hem estat desenvolupamt les darreres setmanes. A classe hem treballat l'Imperialisme (s.XIX) d'una manera ben original i curiosa. Deixeu explicar-me. És probable que alguns de vosaltres hagueu llegit o com a mínim, sentit a parlar dels famosos còmics de Tintín, un jove periodista que viu aventures arreu del món, i que justament està ambientat en l'època del colonialisme Europeu. Doncs bé, una de les obres més conegudes i polèmiques de l'escriptor de Les Aventures deTintín, Hergé, parla precisament de l'Imperialisme europeu al Congo Belga. Aquest còmic s'anomena Tintín al Congo . La nostra tasca no era senzilla; haviem d'analitzar una vinyeta en concret del còmic que ens cridés l'atenció especialment, i buscar una semblança directa amb un aspecte de l'Imperialisme. Quasi totes les vinyetes mostraven un fet que anava completament lligat amb aquest, però ...